Germans Grimm
El germà més petit era l’anomenat Jacob Grimm, nascut a Hanau el 4 de Gener del 1785 i mort a Berlín el 20 de setembre del 1863. I per el que fa al germà gran: Wihlem Grimm nascut a Hanau el 24 de febrer del 1786 i mort a Berlín el 16 de desembre del 1859. Ells eren els majors d'una família de cinc germans i una germana.Entre els dos van escriure "Contes per a nens i familiars" (1812) i "Llegendes populars alemanyes" (1816). Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes.
Van començar el 1819 una "Gramàtica alemanya", que no varen poder acabar, però tot i això té una importància transcendental en la filologia alemanya.
Les seves històries recullen contes tradicionals orals de la cultura alemanya, i també altres de versionats, com és el cas de'n Patufet.
Els contes dels germans Grimm han estat molt populars des dels seus orígens. Durant el segle XX, la seva fama ha crescut gràcies a la generalització de la lectura infantil.
Finalment en el món del cinema d'animació han aprofitat la seva popularitat per portar a la gran pantalla algunes pel•lícules animades que parteixen dels contes dels germans Grimm. Així, Walt Disney va produir el 1937 la pel•lícula La Blancaneu i els set nans i el 1950 La Ventafocs, si bé aquesta pel•lícula es basa també en la versió del conte que va escriure el francès Charles Perrault (1628-1703). De fet els propis germans Grimm han esdevingut els protagonistes d'una pel•lícula de ficció de Terry Gilliam, The Brothers Grimm (2005).
Les obres més populars:
• La Ventafocs
• La caputxeta vermella
• La Blancaneus
• Els músics de Bremen
• La granota, o Enric el Fidel
• Hansel i Gretel
• El llop i les set cabretes
• La Bella Dorment
Perrault
Perrault va néixer el 12 de gener de 1628 a la ciutat de París, mitjançant un part doble, en el qual també va venir al món el seu bessó François. La seva família pertanyent a la burgesia benestant, va fer possible que tingués una bona infància i concorre a les millors escoles de l'època. Va ingressar a l'escola de Beauvais al 1637, on descobreix la seva facilitat per les llengües mortes. A partir de 1643, comença a estudiar dret. Al 1654 és nomenat funcionari per treballar en el servei governamental.Va prendre part en la creació de l'Acadèmia de les Ciències i en la restauració de l'Acadèmia de Pintura. Mai va lluitar contra el sistema, la qual cosa li va facilitar la supervivència. La seva vida sempre dedicada a l'estudi, deixava poc marge a la fantasia. En el seu primer llibre "Els murs de Troia", (1661), es mostra res infantil, com es pot apreciar en el contingut de l'obra. Això es deu al fet que al llarg de la seva burocràtica i avorrida existència de funcionari privilegiat, el que més va escriure van ser odes, discursos, diàlegs, poemes, i obres que afalagar el rei i els prínceps, el que li va valer portar una vida plena d' honors, que ell va saber aprofitar.
Al 1671 és nomenat acadèmic, i l'any següent, es casa amb Marie Guichon, és elegit canceller de l'Acadèmia, i al 1673 es converteix en Bibliotecari de la mateixa. Al 1680, Perrault ha de cedir el seu lloc privilegiat de primer funcionari al fill de Colbert. L'il•lustre autor va escriure un total de 46 obres, vuit d'elles publicades pòstumament, entre les que es troba Memòries de la meva vida. A excepció dels contes infantils, tota la seva obra es compon majoritàriament, en lloances al rei de França. Als 55 anys va escriure "Històries o Contes del passat", més conegut com "Els contes de la mare Gans" on es troben la majoria dels seus contes més famosos. Es tracta de contes morals, indubtablement, però plens d'un encant que perdura i que els ha convertit en les lectures preferides dels nens. Els personatges que empra són fades, ogres, animals que parlen, bruixes i prínceps encantats, entre d'altres. Al final de cada relat, l'autor inclou una moralitat referent al contingut de cada història. L'escriptor va registrar els costums d'una època en què la majoria estava en desacord amb la seva situació, i per donar esperances a la gent en un període històric, de manera regular incloïa finals feliços en els seus escrits.
Les obres més populars:
• La ventafocs
• La caputxeta vermella
• Barba blaba
• El gat amb botes
• Patufet
Hans Christian Andersen
Hans Christian Andersen (1805-1875), va ser un autor danès nascut el 2 d'abril de 1805 a Dinamarca, al nord d'Europa i un dels escriptors de contes de fades per a nens més coneguts.Va néixer en Odense i va viure una infància de pobresa i abandó, criat en el taller de sabater del pare. Als 14 anys es va escapolir a Copenhaguen. Va Treballar per a Jonas Collin, director del Teatre Real, qui li va pagar els seus estudis. Encara que des de 1822 va publicar poesia i obres de teatre, el seu primer èxit va ser Un passeig des del canal de Holmen a la punta Aquest de la illa de Amager en els anys 1828.
La seva primera novel•la, El improvisador, o Vida a Itàlia (1835), va anar ben rebuda per la crítica. Va viatjar per Europa, Àsia i Àfrica i va escriure moltes obres de teatre, novel•les i llibres de viatge.
Un dia de 1844 va escriure: “Fa vint-i-cinc anys vaig arribar amb el meu atadito de roba a Copenhaguen, un noi desconegut i pobre: i avui vaig prendre xocolata amb la Reina.”
Però són els seus més de 150 contes infantils els quals ho han dut a ser reconegut com un dels grans autors de la literatura mundial. Ell va usar un estil per a un lector infantil, amb un llenguatge quotidià i l'expressió dels sentiments i idees del públic infantil.
Entre els seus més famosos contes es troben L’ànec lleig, El vestit nou de l'emperador, La reina de les neus, Les sabatilles vermelles, El soldadito de plom, El rossinyol, El sastrecillo valent i La sirenita. Han estat traduïts a més de 80 idiomes i adaptats a obres de teatre, ballets, pel•lícules, dibuixos animats, jocs en CD i obres d'escultura i pintura.
Les obres més populars:
• L’ombra
• Les sabatetes vermelles
• El soldadet de plom
• La reina de les neus
• La sireneta
Beatrix Potter
Beatrix Potter, o Helen Beatrix Potter (28 de juliol de 1866 - desembre 22, 1943) va ser una escriptora i il.lustradora britànica de literatura infantil. El seu personatge més famós és Peter Rabbit.El seu pare, Rupert Potter, era advocat, encara que passava la major part del seu temps en clubs de cavallers, sense exercir la professió. La seva mare es dedicava a fer i rebre visites. Tots dos progenitors vivien de les herències de les seves respectives famílies. Beatrix i el seu germà Bertam van ser educats per mainaderes i institutrius. Quan va créixer, els seus pares li van encarregar de la llar, dificultant el seu desenvolupament intel•lectual. Un tio va intentar que ingressés com a estudiant en els Reials Jardins Botànics a Kew, però va ser rebutjada per ser dona.
La base per als seus projectes i històries van ser els petits animals que introduïa furtivament a la casa o que veia durant les vacances familiars a Escòcia.
Potter va ser una de primeres persones en suggerir que els líquens eren una relació simbiòtica entre els fongs i les algues, convertint-se en una persona coneguda i respectada en l'àmbit de la Micologia. Però el seu únic intent de publicar va ser dificultat, i el seu oncle va haver de llegir el treball davant la societat científica, ja que no es admetien dones.
La van animar a publicar el seu relat, El conte de Perico, el conill entremaliat, però va haver de lluitar per trobar un editor fins que per fi va ser acceptat el 1902. El llibre i les obres que el van seguir van ser molt ben rebuts i ella va començar a obtenir uns ingressos propis de les seves vendes. Beatrix es va implicar sentimentalment amb el seu editor, Norman Warne, cosa que va mantenir en secret, però els seus pares eren contraris a que es casés amb qualsevol que necessités treballar per viure. Warne va morir abans que poguessin prometre's, el que va engrandir la bretxa que separava Beatrix i els seus pares.
Potter va escriure 23 llibres. Van ser publicats en petit format, fàcil de manejar i llegir per els nens. Va deixar d'escriure al voltant de 1920 a causa de la seva mala visió, encara que la seva darrera obra, The Tale of Little Pig Robinson, es va publicar el 1930.
En els seus darrers anys es va dedicar a una granja d'ovelles que va comprar a Lake District, (Anglaterra); li agradava el paisatge. Finalment amb 47 anys, Beatrix Potter es va casar amb el seu advocat, William Heelis, amb qui no va tenir fills. Va morir a Sawrey, (Lancashire) el 22 de desembre de 1943.
Les obres més populars:
• El cuento de Perico, el conejo travieso
• La historia de Peter Rabbit
• La historia de Benjamin Bunny
• La historia de la señora Tiggy-Winkle
• La historia de Ginger y Pickles
• La historia de los Flopsy Bunnies
• La historia del señor Tod
2. AUTORS DE CONTES DE POESIA
Eugenio Montejo
Eugenio Montejo (Caracas, 19 d'octubre de 1938 - València, 5 de juny de 2008) fou un poeta i assagista veneçolà, fundador de la revista Azar Rei i co-fundador de la Revista Poesia de la Universitat de Carabobo. Va ser investigador al Centre d'Estudis Llatinoamericans "Romulo Gallegos" de Caracas, i col.laborador d'una gran quantitat de revistes nacionals i estrangeres. El 1998 va rebre el Premi Nacional de Literatura i el 2004 el Premi Internacional Octavio Paz de Poesia i Assaig. Un dels seus poemes és citat en la pel lícula 21 grams, del director mexicà Alejandro González Iñárritu
El valor de la seva estimable obra poètica i assagística no ha parat de créixer en els darrers anys, sent una de les més importants i originals de la darrera meitat del segle XX publicar poesia infantil amb el pseudònim d'Eduardo Polo. Entre aquestes obres destaca Chamario, de 2003, del que s'havien avançat alguns poemes en altres llibres (com l'antologia Poemes amb sol i són, de 2001), però que en la seva forma definitiva és un llibre inseparable de les il lustracions d'Arnal Ballester. La seva poesia per a nens es caracteritza per la ruptura amb les convencions literàries, com ara la rima, que respecta i destrueix al mateix temps i en general, la presència de l'absurd quan menys ho espera al lector.
Cal dir que de la seva obra s'ha escrit, per exemple: "Són poemes musicals, intel.ligentment humorístics, dels que semblen senzills però la composició revela talent poètic i un gran domini del llenguatge".
L’obra més populars:
• Chamario
Rosa Sensat
Rosa Sensat i Vila (El Masnou, 1873 - Barcelona, 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX. Va estudiar magisteri a Barcelona i a la Escuela Central de Magisterio de Madrid. La seva inquietud per aprendre la va portar a estudiar posteriorment a l'Institut Rousseau de Ginebra i a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees.
Desenvolupà una gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius i la seva gran capacitat organitzadora la van portar a ser la primera directora de l'Escola de Bosc, a la secció de nenes, càrrec que ocupà entre 1914 i 1930. Posteriorment, des de 1930 fins al 1939, va ser-ho del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar. Trasbalsada pel desenvolupament de la guerra i l'arribada del franquisme, la van jubilar al 1939.
Al 1921 va rebre l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i estableix un programa força ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es concretà també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i al mateix Institut de la Dona. Participà en importants congressos com el I Congrés Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona (1909), el III Congrés Internacional d'Enseignement Menager, a París (1922), i al Congrés des Écoles Nouvelles, a Niça (1932).
El reconeixement a la seva tasca portà a un col•lectiu de mestres a fundar el 1965 l'Escola de Mestres Rosa Sensat.
L’obra més popular:
• Recull de poemes per grans i petits
3. AUTORS DE CONTES CÒMICS
Jacques Duquennoy
Jacques Duquennoy va néixer el 29 de juny de 1953 à Cornie dans la Somme (França). Va estudiar a l'Institut d'Art d'Amiens i a la Universitat de Paris. Ha treballat d’agent comercial, editor i professor. Encara era professor quan es van publicar, l’any 1994, els seus primers llibres per al públic juvenil (El sopar dels fantasmes i Pol Nord- Pol Sud). La sèrie dels fantasmes li va donar renom internacional i li va perpetre dedicar-se al seu art. Actualment viu a la regió d’Amiens i es dedica en exclusiva a la literatura infantil i juvenil.Amb l’obra Snowman (1999), Jacques Duquennoy adopta el llenguatge i la tècnica de la historieta o còmic, que començarà a utilitzar plenament en les seves històries de fantasmes, editades originàriament a la col•lecció «La fourmi qui lit» (‘La formiga que llegeix’). Al nostre país s’editen a la col•lecció «Fantasmes. Són àlbums il•lustrats protagonitzats per una colla de fantasmes amics. Cada llibre narra una aventura humorística, que identifica els fantasmes amb éssers imaginaris que no són gens terrorífics. Més tard, s’edita la col•lecció «La colla dels fantasmes», en còmic, un dels títols de la qual és el que presentem en aquesta proposta.
L’obra més popular:
• Una sorpresa per al peix KiKi
Neil Gaiman
Neil Gaiman va néixer el 10 de novembre de 1960 a Portchester, Anglaterra i es va criar a Sussex. De nen va conrear una gran afició a la lectura, tant de llibres com de còmics. El seu principal somni era convertir-se en escriptor i per això no va acabar els estudis i es va posar a treballar col•laborant en diverses publicacions com a crític, articulista o entrevistador.Una d'aquestes entrevistes, la que va fer a l'Alan Moore, li va canviar la vida: va despertar en ell la seva antiga afecció pels còmics i va fer que comencés a plantejar-se la possibilitat d'escriure històries, sota l'acompanyament de l'Alan Moore.
El 1986 coneix en Dave McKean, jove dibuixant amb un peculiar estil, i junts creen la seva primera novel•la gràfica: Violent Cases (‘Casos violents’).
Més tard crea un personatge nou, basat en la tradició anglosaxona, anomenat Sandman, que es desenvolupa en un ambient sobrenatural i oníric, allunyat del típic còmic de superherois predominant al mercat.
Al llarg de 75 números, Gaiman recrea la vida d'aquest personatge, els seus amors, el seu caràcter orgullós i la seva figura dramàtica. Tots els números s'engalanen amb els dibuixos del seu amic Dave McKean.
Actualment, Neil Gaiman viu en una estranya casa en un lloc desconegut, amb un soterrani, ple de llibres i armaris vells, on escriu. Té dos gats, tres fills i una esposa. I malgrat que ja no creu que ser adult sigui tan genial com es diu, encara es diverteix quedant-se despert després de l'hora d'anar-se'n al llit.
L’obra més popular:
• Llops dins les perets
Joann Sfar
Joann Sfar va néixer el 28 d'agost del 1971 a Niça,França. Després de cursar estudis de filosofia, va acabar la seva formació a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de París.
La seva introducció en el món del còmic es va produir per dues vies: va trobar feina de guionista a l'editorial Delcourt i va començar a escriure i dibuixar a l'editorial de còmic independent l'Association, on publica històries menys convencionals amb un dibuix aparentment desimbolt, més interessat en la narración espontània que en la figuració.
La paraula clau de les seves històries és «família». No va conèixer la seva mare el temps suficient com per a tenir-ne records i molts afirmen que els seus personatges femenins tenen ecos de la mare «fantasma».
Són especialment rellevants les tres sèries que ha escrit i dibuixat sobre monstres, que presenten una visió fresca i original del gènere de terror i de fantasia: Professor Bell, Gran Vampir i Petit Vampir. Les dues primeres les publica a Espanya l’editorial Sinsentido. Alfaguara publica Petit Vampir, en castellà i en català.
Les històries del petit vampir són delicioses historietes infantils de monstres, en què un nen vampir, habitant d’una casa encantada plena de monstres, decideix buscar un amic de la seva edat per poder jugar. En els sis còmics de la saga, Sfar ha desplegat una imaginació desbordant, en la qual les referències als contes de terror, el cinema o els còmics són continuades. La seva lectura produeix riallades en els nens i les nenes i un somriure de complicitat en els adults.
L’obra més popular:
• El vampir va a l’escola
