Biblioteca personal 2009/2010

LLEIG + GUAPO

Autor/a: Antonio Koch
Antonio Koch és un escriptor italià i expert amb teatre.
Il•lustrador/a: Keisuke Shimura
Keisuke Shimura és un il•lustrador japonés.
Traductor/a: Joan Vives
Editorial: Thule; Trampantojo

Thule Edicions vol aconseguir ser l’editorial que explori nous camins literaris, nous formats i materials d’edicions. Una editorial que investiga les possibilitats que ofereix el disseny com complement important per a interpretar i revalorar el text. En definitiva una editorial que es mogui en un espai on el món real deixi lloc a un d’imaginari i fantasia.

Resum:
En Lleig i en Guapo són dos personatges totalment oposats. En Lleig viu de nit, i s’escapa a la recerca d’aventures tot sol enmig de la foscor. En canvi el Guapo viu de dia, m’entres en Lleig dorm sota el seu llit, i va a l’escola i aquest dorm quan es fa de nit.

Comentari:
Es tracta d’una història sobre la por i l’amistat, sobre els somnis i la seva relació amb la realitat. Reflectir als nens que la foscor no fa tanta por com pot semblar i que la llum del dia no és només bellesa i seguretat. Durant tota aquesta història els nens/es tenen l’oportunitat d’imaginar, de reflexiona sobre els seus malsons que en realitat tant sols son somnis i res més. El contrast que fa l’il•lustrador utilitzant el color negre i blanc produeix encara més una escena intrigant. Cal esmentar que la imaginació del nen/a haurà de ser capaç de veure la misteriosa relació que hi ha entre tots dos personatges tot i ser diferents.

ON HA PERDUT LA LLUNA EL RIURE?

Autor/a: Miriam Sánchez

Míriam Sánchez (Vic, 1970) és llicenciada amb Filologia Hispànica per la Universitat de Santiago. Va completar la seva formació acadèmica a la Facultat de Filologia, va desenvolupar feines d’investigació a les àrees de Literatura i Lingüística. Va participar a congressos sobre Literatura General y Comparada, i sobre Semiòtica, als que va aportar comunicacions sobre poesia i cinema. Entre les seves publicacions hi figuren títols com “ La metàfora a la poesia hispana”, una obra col•lectiva, a la que s’hi sumen articles publicats a revistes especialitzades. Tant mateix va exercí l’activitat docent a l’a Universitat de Santiago i a l’Ajuntament de Vic.

Il·lustrador/a: Federico Fernández

Federico Fernández (Vigo, 1972) Llicenciat amb Belles Arts per la Universitat de Vic, en l’especialitat de pintura. Destaquen les seves col•laboracions amb diversos projectes realitzats amb l’escenografia musical i el seu treball de il•lustració per al Institut de Formació i Estudis Socials. Pel que fa al món de la il•lustració, li van concedir el Primer Premi Nacional de Il•lustració per l’obra: On ha perdut la Lluna el riure?, editada per KALANDRAKA. També va il•lustrar per aquesta editorial les obres: “Don Agapito el Apenado” i “ Chivos Chivones”. Aquest últim va ser adaptat per col•leccions “ Makakiños”, destinada a nens/es amb necessitats educatives especials. Cal esmentar que ha realitzat exposicions individuals i col•lectives de pintura i gravació, a ciutats com Madrid, Vic, Pontevedra, i A Coruña, entre d’altres.

Traductor/a: Miguel Barrios
Editorial: Kalandraka

Kalandraka Editora va néixer el dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil de l’any 1998. Aquesta va apostar per aquest format per presentar als lectors uns llibres diferents: adaptacions de contes tradicionals, clàssics de la literatura infantil de tots els temps i obres de nova creació en que promocionava el treball de nous autors i il•lustradors. L’animació de la lectura és un dels principals objectius de Kalandraka ja que aquests són l’aliment de la imaginació i contribueix a despertar als nens/es la curiositat i el ingeni, a educar-los des del punt de vista afectiu, estètic i visual.

Resum:
En Daniel descobreix que la seva germana a perdut el riure. Ell no ho acaba d’entendre i per això marxa a buscar-lo per tots els llocs. Ho pregunta al gat, a la vaca, a la granota, al llop però cap li dona una resposta bona. Fins que finalment es troba amb l’òliba que és qui li dona la solució del problema.

Comentari:
Es tracta d’un llibre amb un llenguatge senzill, tot i que l’estil de lletra crec que a l’hora de llegir hi ha lletres que són complicades d’entendre, els dibuixos estan ven expressats i cada detall ben assenyalat. La història és original, el fet de perdre el riure sobte bastant sobretot als més petits ja que ells diàriament el fan servir. I en si la solució al problema crec que pot donar molt joc ja que no tant sols recupera el riure la protagonista del llibre sinó que fins i tot és pot proporcionar el riure als mateixos lectors.

EL SOPAR DELS FANTASMES


Autor/a: Jacques Duquennoy

Jacques Duquennoy va néixer el 29 de juny de 1953 à Cornie dans la Somme (França). Va estudiar a l'Institut d'Art d'Amiens i a la Universitat de Paris. Ha treballat d’agent comercial, editor i professor. Encara era professor quan es van publicar, l’any 1994, els seus primers llibres per al públic juvenil (El sopar dels fantasmes i Pol Nord- Pol Sud). La sèrie dels fantasmes li va donar renom internacional i li va perpetre dedicar-se al seu art. Actualment viu a la regió d’Amiens i es dedica en exclusiva a la literatura infantil i juvenil.

Editorial: Baula

Baula va ser fundada al 1993 a Barcelona. Aquesta té el compromís ferm de treballar per l’educació d’infants i joves en el marc de la cultura de la solidaritat, la qualitat i el consum racional. Les noves publicacions pretenen ser instruments útils i eficaços d’ensenyament i foment de la lectura en català.

Resum:
L'Enric és un fantasma que viu en un castell i que ha convidat uns amics a sopar. A El sopar dels fantasmes els seus amics canvien d'aspecte segons el que van menjant i bevent . A Els fantasmes al soterrani uns misteriosos sorolls interrompen la partida de cartes que estan jugant. L'Enric i els seus amics n'investigaran el seu origen.

Comentari:
Es una obra que va relacionada amb un tema molt present en l’infància dels nens, els fantasmes. Tot i això està creat per unes narracions originals i plenes d'humor que resulten molt clares i accessibles per als infants. Els dibuixos són entenedors, és reflecteix la comicitat de la història. La comicitat és el que crec que ajuda a que els nens/es tinguin més ganes de llegir. Tant mateix la lectura està ben pautada ja que al no haver-hi un dibuix per cada escena el nen/a no es distreu i segueix la lectura amb facilitat utilitzan la seva propia imaginació a l’hora de representar el que llegeix.







GAT I GOS


Autor/a: Ricardo Alcántara

Ricardo Alcántara (Uruguai, 1946) als 17 anys va marxar cap a Sao Pablo (Brasil) a estudiar Psicologia perquè la universitat on estudiava la van tancar. Però a ell no li agradava fer de psicòleg sinó que el que li agradava era escriure. Va guanyar un premi de literatura al Brasil i amb els diners del premi es va poder comprar un bitllet de vaixell i un bagul i va venir cap a Barcelona perquè volia estar al costat del mar. Seguidament abans de treballar d’escriptor va treballar d’artesà, de cuiner, i en una escola bressol. Va tenir conflictes amb les editorials perquè no acceptaven els seus llibres només una- l’editorial ” la Galera”- va acceptar publicar-li els seus llibres. Així doncs el seu primer llibre va ser “Guaraçu” i l’últim “El Chaman de la tribu “ i quasi tots els seus llibres els ha il•lustrat el seu amic Gusti.
Cal dir que l’any 1979 va guanyar el premi Serra d’Or que per primera vegada era atorgat a un llibre no català. Després d'aquest premi, ha estat guardonat en diversos certàmens literaris. N'és una mostra l'obtenció del Premi Austral Infantil de l'any 1987 per “Un cabell blau”.

Il•lustrador/a: Gusti

Gustavo Ariel Rosemffet Abramovich (Buenos Aires (Argentina),1963) aquest destacat il•lustrador és més conegut per Gusti, nom amb el que firma totes les seves obres. Obté el títol de Técnic de diseny i Promoció Publicitària a l’Escola d’Art de
Fernando Fader a Buenos Aires. Acabats els estudis va treballar tres anys a l’estudi Catú Cine Animació fent anuncis publicitaris i als estudis de dibuixos animats Hanna Barbera fins al 1985, data la qual va ser quan va viatjar cap a Europa. Es queda a la ciutat de Barcelona i és aquí on comença a il•lustrar llibres per a nens/es col•laborant amb diverses editorials i revistes infantils.
L’obra Gos i Gat (1998) va ser seleccionada al VI Simposi sobre literatura infantil i lectura, organitzat per la Fundació Germans Sánchez Ruipérez, en junio de 2000 com una de les cent obres de la Literatura Infantil espanyola del segle XX.

Editorial: La Galera

La Galera va ser fundada el 1963 per Andreu Dòria i Dexeus.
Tot i la situació política del moment, en plena dictadura, l’Andreu Dòria es va marcar com a objectiu fundacional la renovació de la panoràmica de l’edició infantil i juvenil. Amb aquesta premissa, es va centrar en la promoció d’una literatura moderna i de qualitat, que al mateix temps havia de donar servei a l’escola catalana.
Al llarg de la dècada dels seixanta, La Galera va donar a conèixer un bon nombre d'autors, com Sebastià Sorribas, Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Emili Teixidor o Gabriel Janer Manila, i acompanyava els seus llibres amb il•lustracions de Pilarín Bayés, Fina Rifà, Maria Rius o Carme Solé; autors i il•lustradors considerats, avui, autèntics clàssics de la literatura infantil i juvenil.
A banda de la publicació de llibres en català, La Galera traduïa i comercialitzava alguns dels seus títols al castellà. Fins i tot gràcies a l’assistència a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, alguns títols es van traduir a molts altres idiomes i van entrar a formar part de la literatura d’altres països.

Resum:
En Carles i l’Anna, són dos germans bessons que reben un regal pel dia del seu aniversari: un gat i un gos. Un cadell de gos i un de gat hauran de viure a la mateixa casa. Durant tot el dia, es fan la vida impossible. Però tenen una cosa en comú que tots dos són cadells i tenen por de la foscor i només junts podran superar aquesta por.

Comentari:
Una història original amb una llarga seqüència de fets humorístics entre els dos protagonistes. A més a més els simpàtics dibuixos amb gran concordança amb el text t’introdueixen més dins de la història. Ja que fan al mateix temps que els personatges tinguin una gran tendresa juntament amb la chispa de trapelles que se’ls atorga. En resum el tema en que es centra és en l’amistat, que tot i ser difents sempre hi ha alguna cosa que els uneix en aquest cas és el respecte que tenen a la foscor tots dos al trobar-se sols.

AMORMEU


Autora: Babette Cole

Babette Cole va néixer a l'illa de Jersey (Channels Islands, Gran Bretanya) i va estudiar en un col.legi de monges on va passar gran part del seu temps pintant quadres i escrivint històries. El 1973 es va graduar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Canterbury. Després de la seva graduació, Babette Cole va treballar com a escriptora i il.lustradora. També va dissenyar targetes de felicitació i va crear dibuixos animats per a la BBC. El seu primer llibre il•lustrat es va publicar el 1976 i des d'aleshores ha publicat al voltant de setanta títols.

Traductor/a: Margarida Trias
Editorial: Edicions Destino

Ediciones Destino des de la seva creació el 1942 ha editat als més importants escriptors espanyols de la segona meitat del segle XX: Miguel Delibes, Fernando Arrabal, Camilo José Cela, Álvaro Cunqueiro, Jesús Fernández Santos, Juan Goytisolo, Carmen Laforet, Carmen Martín Gaite, Ana María Matute, Josep Pla, José Luis Sampedro, Rafael Sánchez Ferlosio, Ramón J. Sender i Gonzalo Torrente Ballester. El vigent projecte editorial de Destinació persegueix unir el prestigi d'un fons editorial de reconeguda qualitat amb el descobriment de nous autors. Una aposta renovada que es plasma en les diferents col.leccions o autors. Destino llibre és una de les col.leccions més utilitzades com a lectura per estudiants d'ensenyament mitjà i universitària, en la qual figuren els més importants autors del segle XX, a més d'assaigs i textos de suport.

Resum:
L’ “Amormeu”, el gos d’una parella, nota que deixa de ser el centre d’atenció després del naixement del fill de la parella. Fa tot el que pot per reclamar atenció, ja que no se sent estimat com abans. Com que no li fan cas, se’n va de casa i s’uneix a una colla de gossos de carrer, amb els quals aprèn a ser solidari i a ser feliç compartint activitats amb els altres. Quan els amos se n’adonen que ha marxat, el van a buscar, li demanen perdó i l’ “Amormeu” descobreix que en comptes de tenir gelosia del nadó, el que ha de fer és ajudar a tenir-ne cura.

Comentari:
Aquest llibre està distribuit d’una manera significativa ja que a cada apartat es troba dividit en dos imarges una on el protagonista (gos) fa una acció dolenta i al costat hi apareix la repercusió que aquest provoca (pares). Transmet la gelosia que molts nens en aquestes edats tenen als seus germans petits ja que aquests necessiten més atenció. Tot i així demostra que per molt que no sigui el centre d’atenció el sentiment que tenen els seus pares per ell no canvia ni tampoc significa que estimin més al germà/na petit que al gran.